“El ple del Congrés rebutjo dimarts passat 17/09/2024 la presa en consideració de la proposició de llei promoguda per organitzacions socials i d’inquilins per a reformar la Llei d’Arrendaments Urbans i limitar els abusos en el lloguer de temporada i de habitacions”. https://www.rtve.es/noticias/20240917/junts-pp-vox-rechaza-ley-regular-alquiler-temporada/16252337.shtml

Sorprèn veure aquesta notícia en internet quan el passat 23 de maig del 2024 el Parlament de Catalunya tampoc no convalidava el Decret Llei 6/2024 de 24 d’Abril de mesuris urgents en matèria d’habitatge, que entre altres també recollia regulació sobre l’arrendament de temporada i habitacions.

Tenim avui dia un excés de regulació tan inapropiada i desproporcionada, que et trobes fins i tot amb lleis no derogades íntegrament que se solapen amb recent normativa. I sinó, cal preguntar perquè tenim els administradors de valorar a l’hora de redactar els contractes d’arrendament quin índex hem de posar. El de la Llei de l’Habitatge de Maig del 2023 o el propi autonòmic derivat de la llei de 22 de setembre del 2020 “Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”. Derrogada parcialment pel TC.

Em ve al capdavant el Principi de Divisió de poders redactat pel Sr. Montesquieu “El espiritu de les Lleis” i publicat l’any 1748 que ens ensenyaven a la Facultat de Dret. Montesquieu argumentava que «tot home que té poder s’inclina per abusar d’aquest; va fins que troba límits. Perquè no es pugui abusar d’aquest, fa falta disposar les coses de tal forma que el poder detingui al poder. D’aquesta manera, es confia la vigilància dels tres poders entre ells mateixos ja que cadascun vigila, controla i deté els excessos dels altres per a impedir, per pròpia ambició, que algun d’ells predomini sobre els altres.

Tenim també una altra Font de consulta com la Llei de les XII Taules (Font del dret romà). Va ser un dels primers codis el qual en síntesis deia que “Quan una Llei és promulga recurrentment en un període curt de temps és que és una Llei viciada des del seu naixement”.

És cert que estem en una Societat canviant i flexible. Que la informàtica i la IA estan moderant a poc a poc el coneixement i la seva aplicació. Però també és cert que una Norma, una Llei darrerament ser promulgada ha de tenir un recorregut de temps important. I no ha de ser des del Km.0 plena de vicis i incerteses. I si no mirem l’exemple de la LAU (Llei Arrendaments urbans) promulgada al 2018 i derogada 30 dies més tard al no ser validada al Congrés.

Estem en una era en què els Polítics no fan política sinó que regulen lleis. Ja no existeixen els consells de savis als quals se’ls encarregava un text legal capaç d’arribar amb acceptació a tots els pensaments i col·lectius en major/menor mesura.

Tenim Col·legis professionals (ICAB, API CAFBL, etc….), associacions professionals (APCE, FIABCI, etc….). Grans erudits de la norma. I tot això, queda substituït pels assessors d’un partit polític, que a cop de Decret Llei aproven normes arbitràries i a voluntat i capritx del pensament del qui les redacta. Destinades a morir.

A que estem anant??, A que les societats civils és mobilitzin i creguin moviments y plataformes com la PAH i Societats de Llogaters, amb la finalitat d’intentar corregir el que el cos polític no esta sàpiguen delegar adequadament per la seva confecció.

Salutacions,

Api col. 2683